Obsesions i Grácia
A l’Anita li agrada jugar a un solitari que es diu “Carta Blanca” on si tenim paciéncia totes les cartes encaixen. M’explicava que aquest joc l’ha ajudat molt a entendre’s a ella mateixa en moltes actituts de la vida. Certament no em va extranyar el que em deia, no tant perque conegui bé el joc, sino perque comparteixo completament que les coses que ens passen cada dia i cada estona, són la clau dels grans aprenentatges de la vida. El que m’explicava la meva amiga es que a la “Carta Blanca” la persona que juga ha d’anar combinant de manera concatenada uns pilons de cartes que quan comença el joc están completament barrejades. El procés per a arribar a aquest ordre no sempre és fácil. Requereix no voler guanyar la partida de immediat i sacrificar algunes jugades per a aconseguir-ho. L’Anita em deia una de les claus que li ha ajudat en la vida es aprendre que molts cops, ella está segura que la millor jugada va per una banda i finalment surt per on menys s’imaginava. Ella m’expl