Entradas

La gent ens veu i es recorda

Imagen
A una petita tenda d’una gran ciutat una dona menuda saluda a una clienta que no la veu perque está pendent de què vol comprar. Es tracta d’un servei técnic que ofereixen a la tenda i que la clienta necessita. El técnic que resoldrà el problema está amb un altre client i per tant s’ha de fer una mica de temps esperant, temps que transcorre en silenci. Per aquella botiga passa molta gent, persones que ténen pressa, o que ténen molt de temps, hi ha de tot. Persones que són molt serioses, o que són xerraires, que están tristes, o malhumorades. La senyora de la botiga, possiblement, la mestressa, hi passa moltes hores observant la gent que entra i espera, o que marxa per no esperar. Després dels anys ha aprés a observar-los. Finalment la clienta és atesa i li toca pagar.  -guardi el rebut senyora, pot servir de garantía en cas que no funcioni La clienta, en silenci, mira a la senyora de la tenda qui li està entregant el rebut i ara mirant-se ambdues li diu:  -tot i que si el perd, ig

Emprendre la felicitat, una decissió personal e intransferible

Imagen
Existeixen estudis sobre els índex de felicitat dels paísos que, tal com en altres temes, assenyalen quins están millor i quins no tant. La manera de medir aquests índex és en base a enquestes on es pregunta a la gent si es molt, bastant, poc o gens felic. Buthan, una nació petita de la regió del Tibet, al sud d’Asia, te un govern que medeix la Felicitat Nacional Bruta, a través de la Comisió Nacional de felicitat. Els factors per a fer aquesta estadística són extrets d’una enquesta feta a mès de mil persones segons el seu benestar psicológic, salut, educació, bon govern, vitalitat de la comunitat i diversitat ecològica. No obstant això, si bé es cert que la felicitat és resultat de la sumatoria de varios elements, hi ha un que es intern, personal i intransferible: decidir ser-ho. Es podría dir que per a ser feliç cal molt poc, gairebé voler-ho ser. Com es fa?, aquest és el tema, no es pot donar una recepta, amb prou feina cada persona fa esforços per a aconseguir-ho i es supo

Permacultura

Imagen
La palabra permacultura viene de la relación entre “agricultura permanente” o “cultura permanente”, y se refiere a una manera de vivir que incorpora unos ritmos mucho más holísticos de los acostumbrados como media. Se trata de crear hábitats sostenibles, donde las personas puedan convivir y vivir con la naturaleza y por lo tanto recordar que somos parte de ella y que aquello que consumimos también lo tenemos que cuidar y cultivar. La permacultura nace del deseo de restaurar el mal que hacemos a la tierra con nuestra depredación. Es un estilo de vida, que no es trata solamente de tener plantas en casa o de tener una casa en el campo, sino de integrar la luz del sol y sus posibilidades de tener cultivos propios, de hacernos cargo de algunas hierbas y plantas que nos gusta consumir y tomar conciencia de lo que supone. No solamente ir al supermercado a buscar los productos, sino hacernos cargo de lo que consumimos. La permacultura es educativa y preventiva. Tal como hacer silencio,

Permacultura

Imagen
El mot permacultura ve de la relació entre “agricultura permanent” o “cultura permanent”, i es refereix a una manera de viure que incorpora uns ritmes molt més holistics. Es tracta de crear hábitats sostenibles, on les persones puguin conviure i viure amb la natura, i per tant recordar que som part d’ella i que alló que consumim també ho cuidem i ho conreem. La permacultura neix del desig de restaurar el mal que fem a la terra amb la nostra depredació. És un estil de vida, que no es tracta només de tenir plantes a casa o de tenir una casa al camp, sino d’integrar la llum del sol i les possibilitats tenir cultius propis, de fer-nos cárreg d’algunes herbes i plantes que ens agrada consumir i prendre conciencia del que suposa. No solament anar al supermercat a buscar els productes, sino fer-nos cárreg del que consumim. La permacultura és educativa i preventiva. Tal com fer silenci, anar a peu, o menjar el que necessitem i no més, és una manera de recordar-nos que som persones, ni m

Obsesions i Grácia

Imagen
A l’Anita li agrada jugar a un solitari que es diu “Carta Blanca” on si tenim paciéncia totes les cartes encaixen. M’explicava que aquest joc l’ha ajudat molt a entendre’s a ella mateixa en moltes actituts de la vida. Certament no em va extranyar el que em deia, no tant perque conegui bé el joc, sino perque comparteixo completament que les coses que ens passen cada dia i cada estona, són la clau dels grans aprenentatges de la vida. El que m’explicava la meva amiga es que a la “Carta Blanca” la persona que juga ha d’anar combinant de manera concatenada uns pilons de cartes que quan comença el joc están completament barrejades. El procés per a arribar a aquest ordre no sempre és fácil. Requereix no voler guanyar la partida de immediat i sacrificar algunes jugades per a aconseguir-ho. L’Anita em deia una de les claus que li ha ajudat en la vida es aprendre que molts cops, ella está segura que la millor jugada va per una banda i finalment surt per on menys s’imaginava. Ella m’expl

Obsesiones y Gracia

Imagen
A mi amiga Anita le gusta jugar un solitario que se llama “Carta Blanca” donde si tenemos paciencia todas las cartas encajan. Me explicaba que este juego la ha ayudado mucho a entenderse a ella misma en muchas actitudes de la vida. Ciertamente no me extrañó lo que me decía, no tanto porque yo conozca bien el juego, sino porque comparto completamente que las cosas que nos pasan cada día y cada rato, son la clave de los grandes aprendizajes. Lo que me contaba mi amiga es que en la “Carta Blanca” la persona que juega tiene que ir combinando de manera concatenada unas pilas de cartas que cuando empieza el juego están completamente mezcladas. El proceso para llegar a este orden no siempre es fácil. Requiere no querer ganar la partida de inmediato y sacrificar algunas jugadas para conseguirlo. La Anita me decía que una de las claves que le ha ayudado en la vida es aprender que muchas veces, ella está segura que la mejor jugada va por un lado y finalmente sale por donde menos se imagin

Solidaridar

Imagen
Solidaridar Elisabet Juanola Soria En Chile la iglesia celebra en el mes de agosto es el “mes de la solidaridad”, el origen de ello es que durante el mes de agosto, concretamente el 18 es aniversario de fallecimiento del p. Alberto Hurtado, un santo chileno que desarrolló acciones sociales muy relevantes en este país. Solidaridad es una palabra que etimológicamente comparte raíz con “suelo”, “sólido”, “salud”. Podríamos decir que la persona solidaria es una persona sólida, tiene una saludable relación con los demás, no solamente durante un mes, sino que siempre, es alguien que comparte con los demás desde su fraternidad existencial. Este aspecto del compartir desde la raíz existencial es muy interesante de reflexionarlo porque nos aleja del asistencialismo, que se refiere a dar a los necesitados. La fraternidad existencial genera una relación de iguales, de personas que se relacionan con personas. En el mes de la solidaridad busquemos mejorar en nuestras relaciones fraterna