Lloar Déu
Un home gran havia quedat vidu feia uns anys, havia comencat a patir de les cames i ja no podía desplacar-se grans distáncies sol, tot i que era autónom. Com depenia dels altres per a cuidar-se, va demanar als fills d’estar a una residencia. Convivia amb altres persones de les seves mateixes caracteristiques i aixó li donava alegría. Els enraonava i feia riure i tots sortien guanyant. Tot sovint lloava Déu, aixó li donava molta energia. Una dona jove havia quedat sola amb els seus petits fills, per sort tenia feina i no els mancava el básic per a viure, per a aquest motiu donava grácies. Tenia la sort de tenir un bon carácter i no envejava res dels altres, somreia molt als nens i s’ocupava que a casa seva hi hagués lectura i música, a pesar que el seu espós i pare dels nanos no hi era, eren forca felicos. Va lograr tenir serenor i harmonia a la casa. Tot sovint lloaven Déu, aixó ensenyava els fills que la bellesa, la veritat i l’amor estaven de la ma del creador. Un home amb molte