En record del p. Alfonso Baeza Donoso
![Imagen](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH_AcCO9O2hYw5nnV32KbL_ZCTUwf4FyhdREH-nswRw753R45PXC_SHP61ZkDg48WaXpuDFF3wlzinQTpb13hEENpMUr3x5K9P81SedqGCAi-MEF8q86qQY6kDaYgdvKUrh-TozPEsJL4/s1600/ji.jpg)
No és just parlar de persones millors que d’altres perque tots som únics i estimables, peró la veritat es que algunes destaquen més que altres i quan aquestes persones, per una cosa o altra no hi son, es nota molt. El p. Alfonso Baeza es dels que es nota molt que no hi és des que el passat 6 de gener, va anar-se’n al son, a hores que també ho feia Nelson Mandela, amb qui els unia la vocació pels drets humans. Va ser capellá diocesá, xilé, vocació tardana i de professió ingenier. De petita estatura, veu ronca i fácil somriure. La vocació de servei la va aprender a casa seva, dels pares. Des de jove tenia clara la vocació de servei, la de capellá no li va ser tan evident. Va fundar i ser el vicari de la pastoral obrera a l’época del Cardenal Silva Henríquez, defenent els drets dels treballadors als anys 70 i 80, en mig d’una complexitat tremenda a Xile. Ajudá a moltes persones a cuidar la propia vida i doná suport als treballadors orientant-los en la millor manera d’unir-se i fer s