Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2010

Vamos que se puede!

Le llaman Súper Mario, es uno de los 33 mineros que quedaron encerrados, enterrados bajo la mina San José de Copiapó, una persona que desde "abajo" se convirtió en el animador, casi showman, de este monumental reality, según matices, maravilloso milagro y... mucho más.
Mario Sepúlveda hoy es un hombre distinto, emergió de las profundidades con un rol que jugar que nunca hubiera imaginado, tal como le sucede a sus otros 32 compañeros. La vida le mostró "otra oportunidad".
A veces necesitamos otras oportunidades para ser "nosotros mismos".
A veces, desaprovechamos todas las oportunidades para ser felices.
Mario dice que cuando ellos se dieron cuenta que estaban encerrados bajo tierra y que no les había pasado nada, tomaron conciencia que tenían algo que decirle al mundo, ese mensaje va más allá de las palabra y cada uno tiene que saber interpretarlo: tenemos nuevas oportunidades para ser, para ser felices. No esperemos a que cambien el entorno, la felicidad…

Sóc la sogra, sóc l’Esperit Sant!!

Els fills es van fent grans, tal com nosaltres i com els nostres pares i amics. Ens adonem que es fan grans a estones, no sempre. Tot d’un plegat fan una estirada i el pijama ja no serveix, tot d’un plegat ja no volen que els acompanyis a segons quins llocs, tot d’un plegat ténen preocupacions i compromisos.

Els fills són un regal que arriba un dia a la teva vida i la canvia completament, necessita temps, escolta, observació, amor a tota hora, fins i tot quan no vols donar-lo. Han d’aprendre a caminar, posar-se de peu…, ser felicos i lliures. Els fills són un regal per a que els pares aprenguem a ser pares, a estar atents a altres que són encara febles per a anar sols per a la vida. Quan els fills són petits nosaltres som molt semblans a Déu Pare que ens dona llum, escalf, aigua, el cel, la nit per a dormir…

I un dia els fills… comencen a ser autónoms!, ténen feines, dificultats, éxits, els primers amors, descobriments… i nosaltres els pares, de vegades podem estar i fer de guía, altres…

Dissabte i fer neteja

No sempre fem neteja el dissabte, la setmana de vegades ens deixa baldats i els dissabtes el que fem es dormir una mica més. Peró amb freqüencia es el dia que deixem per a les coses que durant la setmana s’acumulen. Per tant, la son, rentar roba, mirar mails endarrerits, anar a comprar roba o menjar o llibres… no es extrany que ho fem un dissabte.

El dissabte es indispensable per a la vida. Qué fariem sense el dissabte?.
Ei! Potser alguns están pensant! Peró si dissabte jo treballo! D’acord, llavors, possiblement diumenge, o dilluns… peró tots necessitem un dia per a fer “neteja”
Neteja de tot alló que no ens fa nosa o que acumulem innecessariament. No només bruticia de la casa, també netejar les emocions, els cansaments. Sííí!! Tenir un dia per a poder caminar tranquils i posar en ordre el cos, escoltar el cor, repasar com va la vida dels amics. Amb els amics també fem neteja.

Amb els amics fem neteja quan els truquem i els escoltem, ells necessitem algú qui els acompanyi i aquests som n…