Mostrando entradas con la etiqueta Cendra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cendra. Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de febrero de 2012

Cendra, carnaval i quaresma

Cendres. Les cendres són el que queda quan tot s’ha cremat.
La cendra no és maca, peró ens parla d’un procés molt necessari a la vida i a la natura: la combustió. On hi ha cendra, abans hi ha hagut foc, calor, color. qui no ha gaudit mai de l’espectacle del foc?, és encissador, peró a la cendra no sabem qué queda.
Tot i aixó aquesta mena de pols pesada, densa, que embruta, grisosa te sentit i ens recorda que per a que hi hagi nove vida cal cremar etapes i que cada una té un sentit.
Antigament la cendra s’havia fet servir per a fer sabó, una práctica de les besábies. Com ho feien?, barrejaven la cendra amb greix animal i la barreja esdevenia sabó, si, sabó! tal qual. Imagineu que per a fer sabó aprofitaven el greix del pernil o d’una altra carn i la cendra la treien de la llar de foc de l’hivern, o bé de la mateixa cuina que abans funcionava amb llenya. Tot s’aprofitava!!
El resultat és una reacción química que amb el temps va substituir la cendra per sosa caústica, molt més corrossiva, peró també molt més eficac per a emulsionar el greix, que es de fet l’efecte que converteix el sabó.
Per a fer sabó cal tenir un greix o un oli i un alcalí, la cendra alcalina, de fet la paraula alcalí ve la paraula cendra en grec i per derivació es va anomenar alcalí a tot alló que la la feina que la cendra feia per a produir el sabó: emulsionar.
I quan celebrem el dimecres de cendra, qué celebrem?, te a veure alguna cosa amb tota aquesta disquisició?
La veritat es que sempre que anem a l’origen de les paraules i de les coses hi trobem nous sentits i en aquest cas no és excepció. El dimecres de cendra te el sentit de cremat tot alló que está en excés i amb aquesta cendra comenca la quaresma, els quaranta dies de reflexió i de treball interior abans de la Setmana Santa.
I ben mirat la vida és aixó, combustió, transformació, emulsió, de vegades excesos i de vegades quaresmes, i tot té un sentit a la vida si es mira amb una certa perspectiva. Benaurats els qui saben aprofitar les cendres per a fer-ne sabó!, i amb el sabó… ja sabem qué es fa, no?