Cendra, carnaval i quaresma
![Imagen](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA2W6L7Xw1YYyKfWaq55DMsgf5z3QGYiUNoBrwzYFpehzPZMesbvlMzPVIKGyhQz1i0VN5G2BdkpITEpzqMLWyaNs4ud3QwrXd8qVCBsT9dM0lJ8Zndda6HHaDFzx-zzfL_S3KsvO-Q0g/s200/ji.jpg)
Cendres. Les cendres són el que queda quan tot s’ha cremat. La cendra no és maca, peró ens parla d’un procés molt necessari a la vida i a la natura: la combustió. On hi ha cendra, abans hi ha hagut foc, calor, color. qui no ha gaudit mai de l’espectacle del foc?, és encissador, peró a la cendra no sabem qué queda. Tot i aixó aquesta mena de pols pesada, densa, que embruta, grisosa te sentit i ens recorda que per a que hi hagi nove vida cal cremar etapes i que cada una té un sentit. Antigament la cendra s’havia fet servir per a fer sabó, una práctica de les besábies. Com ho feien?, barrejaven la cendra amb greix animal i la barreja esdevenia sabó, si, sabó! tal qual. Imagineu que per a fer sabó aprofitaven el greix del pernil o d’una altra carn i la cendra la treien de la llar de foc de l’hivern, o bé de la mateixa cuina que abans funcionava amb llenya. Tot s’aprofitava!! El resultat és una reacción química que amb el temps va substituir la cendra per sosa caústica, molt més corross