viernes, 13 de octubre de 2017

Factor c, economia solidaria, no periferia econòmica


Compartir, comunitat, companyia, comunió, col.laboració, cooperació, coordinació i altres paraules que comencen amb la lletra "C" son el nucli de la denominació factor "C" que l'economista  xilè Luis Razeto fa servir per a parlar de l'economia solidaria. Ell explica que donant una xerrada sobre aquest tema, fa molts anys a Veneçuela, un home de llarga trajectòria en l'acció social va dir que hauria de ser amb "C" majúscula de Crist, per tant es factor C (amb majúscula).

"Sempre han existit formes de consum comunitari i sempre les persones s'han associat per a fer empreses que els interessen i que gestionen grupalment", diu Razeto. La economia no es el mateix que els diners, els diners són una part d'ella i no necessàriament la més important. És interessant ajudar-se, aconseguir projectes junts, comprar junts, buscar formes de gestionar comunitariament. Fa anys a Xile es feia el "comprando juntos" grups organitzats per a comprar al major i abaratir costos, un sistema que requeria organitzar-se i que amb el temps va anar perdent-se i va anar guanyant espai L'individualisme.

L'Evangeli parla de la multiplicació dels pans i els peixos, un miracle que succeeix quan posem tot en comú. 

Les persones no som soles, en algun moment de la història ens ho hem empassat, però ens hem equivocat, necessitem als altres, no ens cal molt del que consumim i es necessari aprendre novament a ser més comunitaris i més ecològics.

La economia solidaria és genuïna i humana, està a la base de la comunitat. En un moment històric on gran part de la humanitat està oprimida per deutes i crèdits, cal la reflexió sobre si volem seguir visquent oprimits pels diners.

Totes les persones ténen dignitat, un sistema que fa diferències i valida formes d'exclusió és un sistema que destrueix a la persona. Convidem-nos a fer comunitat i a compartir els bens!

Construir la pau a la gran ciutat, Fray Andresito



La Recoleta Franciscana de Santiago, a Xile, és un convent que es va erigir al segle XVII a La Chimba, sector que des del centre antic de la ciutat, está situat creuant el riu Mapocho, de fet, el mot La Chimba en quechua significa “a l’altre banda”. Era habitada abans que ho fos la ciutat colonial i des de l’existéncia d’aquesta darrera va ser residencia de families indígenes que probablement feien algún servei als nous habitants. Per tant La Chimba és un espai amb molta História, com també el convent i l’església de La Recoleta franciscana, edificis patrimonials on també es recull un esperit molt propi d’aquest sector popular i sempre habitat. 

L’any 1730 un terratrémol va ensorrar la primera església de La Recoleta i els frares que habitaven el convent adosat, van encarregar-se de recollir almoïnes per a reconstruir-la, el més emblemátic d’ells Andrés Filomeno García Acosta, Fray Andresito, qui nascut a Fuerteventura (Illes Canáries) al 1800 va destinar gran part de la seva vida a  assistir els desvaits. Va morir en fama de santitat. El frare vingut de Les Canáries recorria la Santiago del segle XVIII amb el seu maletí per a fer curacions, asistir i acompanyar malalts i sanar ánimes. Fray Andresito ha estat reconegut venerable i el seu procés de beatificació está obert, les seves despulles romanen a La Recoleta on també hi ha la seva reliquia de sang liquida custodiada pels frares, peró a disposició de malalts greus que necessitin la seva imposició i segueix fent miracles, per aixó no para de visitar-lo tot tipus de gent. 

Al voltant de La Recoleta hi ha molt de comerc i gent sempre. L’església veu entrar i sortir cada dia centenars de persones que volen descobrir, visitar, respirar, traspuar…, algunes d’elles dormen als peus de les seves portes quan es tanquen i esperen fins l’endemá quan Fray Claudio, el guardiá, els dona l’esmorcar. A dins, el marevellós claustre guarda el silenci de sempre i la biblioteca potser més antiga de Xile. Per tot aixó i altres coses que es viuen i no hi ha cap mot prou ric per a anomenar-les, es que és un lloc de pau. “Construir la pau a la gran ciutat” és el lema d’un petit grup de persones que es recullen els primers dissabtes de cada mes a escoltar el silenci, ple de ressonáncies, d’aquest lloc tan viu, que traspassa les pedres.