lunes, 14 de noviembre de 2016

Innovar es la gran innovació educativa

Funciona realment!, si es col.loca a google “Sor innovació”, surten un munt de links que refereixen a sor Montserrat del Pozo, religiosa misionera de la Sagrada Familia de Nazareth, que te molt a dir i compartir sobre “La escola del segle XXI”, el titol d’una de les xerrades que a ha donat a Santiago de Xile els primers dies de novembre.

Ella diu que prefereix fer tallers perque es pot compartir més i que passa el 70% de l’any a diferents paisos d’América, on les religioses ténen escoles, totes fent innovació. Sor Montse traspassa la seva experiencia des que fa vint anys va comencar a trencar motllos a l’escola Montserrat de Barcelona, i on va, recull també la dels qui, a diferents indrets practiquen, la innovació a l’escola. El primer que comparteix es que la major innovació es estimar a l’alumne. L’auditori es ple de directors d’escola que volen escoltar-la i ella parla del paradigme del segle XXI que es tenir competéncies per a la vida i practicar les intel.ligéncies múltiples. Coparteix una frase d’un altre profesor David Cooperider “la vida és un miracle a abracar, no un problema per resoldre” i a partir d’aquesta afirmació convida a reflexionar sobre una educació que encara está al segle XIX amb nens asseguts tot el dia escoltant un adult que parla.

“Qué hem de fer per a que els nostres alumnes siguin aprenents de nou?, resiliencia, generosidad, empatía…, com ho fem per arribar-hi?”, pregunta als assitents i segueix dient: “Canviar les percepcions, millorar i mesurar la confianca que tenim” i afegeix: “som molt negatius i aixó ens fa tóxics”. La seva xerrada, a més de ser una dosi de vitamina per als educadors presents, és també una sessió d’humanitat, de renovació, de sentit de vida. Una de les coses que comenta es la dificultat real que suposa aplicar canvis i que sempre, a totes les comunitats educatives on ella ha estat, s’ha de viure una primera etapa de plor, de dol i reconeix: “s’ha de plorar!, peró un cop i ben fort, només un”. Montserrat del Pozo anima a aplicar la innovació a qualsevol escola, ho recomana, peró també adverteix que suposa canviar-ho tot i no tirar enrera. Cal que tots estiguin convencuts, no només la dirección de l’escola, tot l’equip docent. Es tracta de fer un procés junts, ser creatius i centrar el procés educatiu en la comprensió, en la pedagogía de l’encontre i en lo relacional. “El camí no es la sanció, no es tracta de posar zeros”, explica, sino el treball en equip i que nens i nenes siguin particeps del procés”.

Sor Montse no viatja sola, sor María dels Ángels també educadora i part de la mateixa experiencia també forma part d’aquest repte, tota una vida dedicada a aprendre com ajudar a que les escoles parlin els llenguatges de la vida. Missioneres que porten bones noticies i esperanca.