Units en la gràcia i la desgràcia
![Imagen](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7LyJFA_woJqZMDhq6jamJIpWlhKN9q6OVvlBp7ZyJY18Au9hndbLgximLB-vn5BGkidP3Ue27yZ1UblmS9La3xXH8Sme7N08RLNRlTItf8UfabzycSwC8UQF0eUQHwuhzA_AZ9eRfXbY/s320/ji.jpg)
Hi ha una creença patriòtica que diu que els xilens són solidaris de mena. La veritat és que l’accidentada geografía d’aquest país el fa conegut pels sismes violentíssims i les serioses erupcions volcàniques, i potser no tant famoses, però també abundants, les inundacions per pluges a l’hivern -donada la pendent cordillerana i la proximitat de poblacions al peu de les montanyes-. Tots el anys, les nevades atrapen a pobles sencers sota l’anomenat tsunami blanc, on perillen vides humanes i es perden bèsties de pastura; mentre, al desert, la sequera te en alerta fa anys a altres habitants d’aquest divers i sorprenent indret al sud del sud. Quan les emergències s’activen, s’activa la solidaritat i la gent s’hi avoca seriosament. Si preguntem a qualsevol xilè si es voluntari d’alguna institució, ens respondrà sobre variades oportunitats en que ha viatjat al nord o al sud a ajudar a reconstruir cases i pobles o a la mateixa metrópoli ha fet donacions per a socòrrer als seus compatriotes. N