El blog de Elisabet Juanola

A una conversa entre persones grans, un d’ells, tot recordant el poble dels seus avis, uns setanta anys  enrera, el describía com un lloc molt pobre , on no hi havia llum eléctrica, l’aigua es treia del pou, no hi havia sanitaris dins les cases, ni televisor, ni refrigeradors, ni rentadora, ni cotxe!!!!. Després d’un silenci algú va fer: “penses que aixó era ser pobre?, fa setanta anys el que descrius no era ser pobre…”. Aquesta conversa, verídica, fa pensar. Semblaría que no sabéssim que molts artefactes no existien fa setanta anys i que per tant, es vivía sense ells. No ens concebim sense llum a casa, sense aigua, sense televisor, sense cotxe!! No diguem sense móvil!!! Ens entenem ónticament amb artefactes.     Ningú pot donar el que no te, i estem escassos d’humanisme. Ho sabem, peró també ho hem normalitzat. És un diagnóstic vell semblant al conte del llop. Tenim massa avisos, molta literatura, debat, cinema… que parla del buit, d’un ésser humá massa satisfet, que ho te tot men

Els amarilis són plantes que fan una flor a l’any, a l’estiu. A l’hivern ténen una etapa de dormició durant la que el bulb es prepara per a dividir-se i posteriorment broten fulles allargades que es disposen en doble fila. Entrada la primavera, al centre d’aquestes fulles, creix una vara nua d’uns 30 centímetres. Ben a prop del solstici d’estiu, al final d’aquesta vara apareixen poncelles que serán flors. La flor de l’amarilis (amaryllis), de vegades apareix sola, sense fulles, esbelta al cap d’amunt de la vara que la sosté. Hi ha una varietat que surt de manera silvestre i d’on semblava no a ver-hi res, apareixen unes vares rosades precioses, és el Lliri de Santa Paula. Les amarilis tenen uns colors magnífics, com acostuma a passar amb totes les flors de totes les plantes. Delicats, vius, d’una sola tonalitat o barrejats entre vermells, taronges, rosats, blancs, grogs… Peró el més impresionant és com s’obren, com apareix la flor. De ser un puny, similar al bec apretat d’un gran ocell,

En los debates políticos es frecuente engarzarnos en la defensa de las ideas y de los pesados poderes internacionales y nacionales. Tenemos información de cómo va el mundo, está muy a la mano, aunque no todo. Hacemos combinaciones mentales sobre el peso de la Historia, las ideologías, el precio de los productos brutos y los conflictos que esas combinaciones acarrean en el mundo. Nos explicamos desde la lógica, que pueda haber costos ecológicos, incluso de vidas humanas, asociados a ciertos intereses. Aunque ya no es sostenible la explicación de la guerra, por ejemplo, nos cuesta creer que podemos hacer algo frente a ella. No es que nos parezca bien, de hecho, no es así, sino que en las combinaciones lógicas hay lugar para tales situaciones. Vivimos en un sistema en que hemos llegado a convencernos de que la vida (la del planeta y sus habitantes), el equilibrio, la paz y el bienestar, es inferior y denotadamente despreciable, a los intereses (los obvios y poderosos intereses) “de otros”