Parábola del Amarilis (catalá)


Els amarilis són plantes que fan una flor a l’any, a l’estiu. A l’hivern ténen una etapa de dormició

durant la que el bulb es prepara per a dividir-se i posteriorment broten fulles allargades que es

disposen en doble fila. Entrada la primavera, al centre d’aquestes fulles, creix una vara nua d’uns

30 centímetres. Ben a prop del solstici d’estiu, al final d’aquesta vara apareixen poncelles que

serán flors.

La flor de l’amarilis (amaryllis), de vegades apareix sola, sense fulles, esbelta al cap d’amunt de la

vara que la sosté. Hi ha una varietat que surt de manera silvestre i d’on semblava no a ver-hi res,

apareixen unes vares rosades precioses, és el Lliri de Santa Paula. Les amarilis tenen uns colors

magnífics, com acostuma a passar amb totes les flors de totes les plantes. Delicats, vius, d’una sola

tonalitat o barrejats entre vermells, taronges, rosats, blancs, grogs… Peró el més impresionant és

com s’obren, com apareix la flor. De ser un puny, similar al bec apretat d’un gran ocell, passen en

hores a mostrar la íntima i exquisita plenitut de la flor. Una flor oberta que és un regals sentits,

dona alegría i bellesa o estigui.

La confianca s’assembla a una flor. No existeix fins que no s’obra. Abans veiem un brot i abans un

pal o un tronc sec o res, perque el bulb está sota terra. Per a que apareguin les flors hi ha d’haver

un procés i per a ser nosaltres testimonis de la seva bellesa hem de saber estar atents, saber

mirar, saber veure, no esperar res i ser agraits. Possiblement per a que hi hagi confianca ha de ser

mutua.

La flor sortirá, no per a nosaltres, sino perque te el seu moment, si volem fer-la sortir per voluntat

nostra, és possible que acabem matant-la o no poguem apreciar la seva autenticitat.

Finalment, tant important és la flor com el bulb, el clima, la terra, el sol, l’aigua, el test, la vara, les

fulles, la abella, el sustrat, la pluja… el jardí senser o el bosc. La flor sola, apartada de tot, no te

sentit.

Construir confianca requereix d’un procés, de comunitat, d’autenticitat i tot i aixó pot donar-se o

no.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Abrazo de cabezas blancas

La lección de Don Isidro

Quant més lleugers, més felicos