lunes, 20 de septiembre de 2010

La irracionalitat de la violencia a la irracionalitat del perdó

Per què ho has fet?, preguntava la mare mentre la nena es mirava el full tot arrugat al terra. La petita acabava d’agafar el paper amb les dues mans i l’havia apretat amb força. Es tractava de l’exercici que havia d’entregar l’endemà a l’escola i que havia quedat desahuciat. Mare i filla es miraven ara en un llarg silenci després del qual la mare va proposar enraonar del tema. Finalment, juntes van començar de nou amb la feina, que aquest cop va quedar llesta en un moment.
En-raonar, va ser part de la sol.lució del problema.
Molts cops fem o deixem de fer coses sense saber massa els motius. No sempre els podem raonar, ni tampoc enraonar, de vegades les emocions estàn al capdavant dels fets. Emocions que ens acompanyen sempre, les raonem o no. La tristor o l’alegria no es raonen. Tan mateix ens passa de vegades que al cap del dia estem esgotats i no sabem perquè: “no entenc com puc estar tant cansada!, no he fet tàntes coses per sentir-me així” pensem; o de vegades, després d’un dia de molta feina i exercici ens sentim relaxats i plens. No sempre és correlatiu entendre els motius de les coses que ens passen, les reaccions corporals, ni les seves dinàmiques més pròpies.
El pensament llògic cau en el parany de que hem d’entendre i controlar tot, parany que molts cops no funciona, especialment quan les emocions estàn en joc. La cultura, allò que ens diferencia d’altres éssers vius, te a l’arrel denominar. “Posar nom”, ens fa humans, ara bé, quan posem nom, dominem, i ¿com s’aprèn a dominar amb saviesa?
Les paraules, els mots, entedre les coses, formen part del control. Ens ajuden a “mediar”, a donar-nos a entendre, a fer ponts entre nosaltres, conèixer-nos…, en fi, són de gran utilitat, però no ho són tot. Ni nosaltres mateixos ens entenem del tot i es perque de vegades no hi ha massa que entendre, s’ha de viure!!
“De la irracionalitat de la violencia a la irracionalitat de la reconciliació”, és una de les frases pregones de la “Fundación para la reconciliación” de Colòmbia, un grup de persones que treballen sanant ferides emocionals. Certament, la cultura de la pau demana certa irracionalitat, o millor dit alfabetitzar-nos emocionalment. Davant les emocions no opera la llògica del “per què” opera la llògica de “com ho canalitzem”, “què podem aprendre’n”. El judici i el pre-judici buscan “per quès”; la concòrdia i la convivencia no s’aturen analitzant, busquen sortir endavant sumant les diversitats.
Per a aquella mare que va descobrir una reacció temperamental de la petita filla, no va ser tan important arribar al fons dels perquè, sino aprendre juntes a enfrontar la situació.
Es un repte dels presents construir convivencia. La cultura de la diversitat, de la inclusió, de la pau, de la celebració, de la solidaritat es una feina de cada dia que requereix formes noves i creatives de conèixer.

No hay comentarios: