Sóc la sogra, sóc l’Esperit Sant!!
Els fills es van fent grans, tal com nosaltres i com els nostres pares i amics. Ens adonem que es fan grans a estones, no sempre. Tot d’un plegat fan una estirada i el pijama ja no serveix, tot d’un plegat ja no volen que els acompanyis a segons quins llocs, tot d’un plegat ténen preocupacions i compromisos.
Els fills són un regal que arriba un dia a la teva vida i la canvia completament, necessita temps, escolta, observació, amor a tota hora, fins i tot quan no vols donar-lo. Han d’aprendre a caminar, posar-se de peu…, ser felicos i lliures. Els fills són un regal per a que els pares aprenguem a ser pares, a estar atents a altres que són encara febles per a anar sols per a la vida. Quan els fills són petits nosaltres som molt semblans a Déu Pare que ens dona llum, escalf, aigua, el cel, la nit per a dormir…
I un dia els fills… comencen a ser autónoms!, ténen feines, dificultats, éxits, els primers amors, descobriments… i nosaltres els pares, de vegades podem estar i fer de guía, altres vegades no. Els mostrem els nostres propis descobriments i no sempre els sabem explicar o ells els enténen. Inventem paráboles, exemples, fem excursions, busquem el millor per a ells i som una mica com Jesús per a ells, som “Mestres”.
Un dia, els fills arriben amb el seu company o companya de l’anima, amb un projecte de vida, amb un altre que els ha despertat el desig, l’empenta per a pujar un cim. Un dia, els fills ténen un impuls extraordinari per a comencar una empresa, un propósit, una familia. I nosaltres?
Nosaltres som els pares d’aquella persona que ara ja és adulta, estima a gent que no coneixem, projecta, te somnis. Potser vol volar lluny. Potser no entem tot el que assaja o sommia, peró no cal. El que cal es seguir donant-los la certesa que som testimonis de la seva vida. Ara més que mai, som testimonis de la seva vida.
Els pares som testimonis de la vida dels fills, testimonis amorosos que tenim la nostra propia vida i que quan arriba el moment de que els fills volin, els ajudem a prendre impuls, i els pares llavors som molt semblants a l’Esperit Sant: donem foc, donem, alé, donem… tot alló que es pugui donar: saviesa, enteniment, ciencia, concell, pietat
Els fills són un regal que arriba un dia a la teva vida i la canvia completament, necessita temps, escolta, observació, amor a tota hora, fins i tot quan no vols donar-lo. Han d’aprendre a caminar, posar-se de peu…, ser felicos i lliures. Els fills són un regal per a que els pares aprenguem a ser pares, a estar atents a altres que són encara febles per a anar sols per a la vida. Quan els fills són petits nosaltres som molt semblans a Déu Pare que ens dona llum, escalf, aigua, el cel, la nit per a dormir…
I un dia els fills… comencen a ser autónoms!, ténen feines, dificultats, éxits, els primers amors, descobriments… i nosaltres els pares, de vegades podem estar i fer de guía, altres vegades no. Els mostrem els nostres propis descobriments i no sempre els sabem explicar o ells els enténen. Inventem paráboles, exemples, fem excursions, busquem el millor per a ells i som una mica com Jesús per a ells, som “Mestres”.
Un dia, els fills arriben amb el seu company o companya de l’anima, amb un projecte de vida, amb un altre que els ha despertat el desig, l’empenta per a pujar un cim. Un dia, els fills ténen un impuls extraordinari per a comencar una empresa, un propósit, una familia. I nosaltres?
Nosaltres som els pares d’aquella persona que ara ja és adulta, estima a gent que no coneixem, projecta, te somnis. Potser vol volar lluny. Potser no entem tot el que assaja o sommia, peró no cal. El que cal es seguir donant-los la certesa que som testimonis de la seva vida. Ara més que mai, som testimonis de la seva vida.
Els pares som testimonis de la vida dels fills, testimonis amorosos que tenim la nostra propia vida i que quan arriba el moment de que els fills volin, els ajudem a prendre impuls, i els pares llavors som molt semblants a l’Esperit Sant: donem foc, donem, alé, donem… tot alló que es pugui donar: saviesa, enteniment, ciencia, concell, pietat
Comentarios
Una abraçada ben forta,
marta m.