martes, 12 de abril de 2011

La millor opció: estimar


No es fácil prendre decissions, tampoc ho és conviure amb el dubte. Davant una situació de canvi, d’interrogant, no podem quedar-nos eternament pensant qué farem, cal decidir. Com es fa?, no es fácil, peró es un tema que no passa només pel cap i la llógica.

És el cas de l’Eduard que está decidint qué fará amb la seva vida. Li falten uns tres anys per a la jubilació, te un cárreg important a una empresa on fa molts anys ha treballat, de fet, tota una vida, i just ara hi haurá canvis molt radicals que el fan plantejar-se si adelantar la jubilació o seguir. Dificil!, si no jubila ha d’acompanyar el canvi –es tracta d’ una fusió amb una altra empresa-, i per tant, ser capdavanter d’aquest viratge; si jubila se’n va a casa felic, peró ell és un home d’acció i de fet no te cap altre projecte que competeixi amb la feina de tota la vida. La seva esposa, amiga, complice li diu: “estaré contenta amb el que et faci content”… difícil decissió!!

Consultant amb alguns amics, l’Eduard va trovar-se novament amb les dues evidents grans tendéncies. Uns aconsellaven que es jubilés i li deien: “qué faries si sabéssis que et queda un any de vida?”, ell responia, que fora de fer un viatge llarg amb la seva companya no tenia més temes pendents. Els altres amics li deien: si no tens un altre projecte i tens ganes de seguir treballant, doncs no ho pensis més!! Seguéix aquests tres anys a l’empresa i aprofita de traspasar la teva experiéncia.

Tot plegat, tant l’Eduard com els seus amics van arribar a la conclusió que cada persona és ben diferent i que arribant a un moment com el que tenien al davant molta gent miraría de jubilar anticipadament i buscar com passar-ho bé i descansar, peró no era el cas de l’Eduard, tot i que feia la consulta. Per qué feia la consulta?, en gran part per a argumentar ell mateix davant els altres qué li passava. Moltes vegades no acabem de saber el que volem fins que ho argumentem i a més a més, escoltem els altres.

L’Eduard va veure clar el que volia només quan va tenir totes les opinions d’aquells qui ell estima: la familia, els amics i saber que el recolzarien fes el que fes. I va decidir!! La seva va ser la opció de seguir tres anys més, peró d’una altra manera escoltant més, essent menys escrupulós i ajudant als més joves.

No hay comentarios: