martes, 19 de junio de 2012

Dormir agafats de la mà


Sembla el titol d’una novela romántica i podría ser-ho, peró d’aquelles que es basen en fets reals, que sempre són millors. És la história d’un home rialler de nom Ricardo, pare de deu fills i avi de 26 nets i 6 besnets, compartits aquests amb la seva estimada Inés, qui fa uns dies es vidua després de 63 anys de vida matrimonial. Don Ricardo, nascut al nord de Xile, va radicar-se des de nen a Rancagua, una ciutat a 80 quilómetres al sud de Santiago; estudiá i exercí odontología, i al llarg de tota la vida va ser una persona molt compromesa amb la seva ciutat i país, molt actiu també políticament. Sociable i rialler, amb ánima de nen, va tenir cárrecs de gran responsabilitat abans i després d’estar fora del seu país durant els disset anys del pinochetisme. Un dels seus millors amics comentava: “ha estat un home feliç i això em fa feliç a mì” i altres recordaven que fins que li va ser possible va assistir a la missa dominical a rebre la comunió i quan per salut i anys no va poder ser, li portaven a casa, cosa que ell celebrava i festejava moltíssim.


La vida de Don Ricardo Tudela Barraza és certament exemplar i es per això que s’ha de conèixer i compartir, animen i engresquen aquestes històries que hem conegut i que son tan quotidianes que de vegades no les expliquem, en canvi fan més fácil el dia a dia. Segurament, no deuria ser tot fácil a la seva vida, però ell li va posar un somriure sempre que podia, però a més a més no estava sol, sempre acompanyat de la seva estimada companya, esposa, amiga Inés. A la homilía del seu funeral el mossèn va voler mencionar, segurament a petició de la sra. Inés, que Don Ricardo havia dormit totes les nits dels 63 anys de matrimoni, agafat de la ma amb la seva esposa. Donar a conèixer un fet com aquest és regalar-nos una perla, amb aquesta declaració està tot dit: es van estimar sempre. Potser va haver-hi dies que van fer l’esforç de donar-se la ma, no ho sabrem, no ens cal, el que si que ens cal a tots nosaltres es saber que van fer-ho, van estimar-se, i la prova d’aquest amor tan gran ha estat dormir agafats de la ma sempre i quan un amor és tan gran s’ha de compartir.

No hay comentarios: