Permacultura

El mot permacultura ve de la relació entre “agricultura permanent” o “cultura permanent”, i es refereix a una manera de viure que incorpora uns ritmes molt més holistics. Es tracta de crear hábitats sostenibles, on les persones puguin conviure i viure amb la natura, i per tant recordar que som part d’ella i que alló que consumim també ho cuidem i ho conreem.

La permacultura neix del desig de restaurar el mal que fem a la terra amb la nostra depredació. És un estil de vida, que no es tracta només de tenir plantes a casa o de tenir una casa al camp, sino d’integrar la llum del sol i les possibilitats tenir cultius propis, de fer-nos cárreg d’algunes herbes i plantes que ens agrada consumir i prendre conciencia del que suposa. No solament anar al supermercat a buscar els productes, sino fer-nos cárreg del que consumim.

La permacultura és educativa i preventiva. Tal com fer silenci, anar a peu, o menjar el que necessitem i no més, és una manera de recordar-nos que som persones, ni més ni menys, no som máquines, tampoc éssers autónoms de l’ecosistema, per tant som limitats, tal com ho és la terra. Per aixó que és una “cultura permanent”, es a dir un estil de vida que ha d’estar permanentment integrant els elements que hi juguen part: el clima, els cicles dels éssers vius, que cal podar els arbres i arbusts i nutrir la terra.
Ens ajuda a ésser concients que si ens agrada consumir llimones, haurem de pensar en tenir un llimoner a casa, tenir-ne cura, dedicar-li temps i conéixer els seus cicles. Si en agrada menjar maduixes aprendrem que hi ha un temps per a menjar-les i no tot l’any.

A l’escola ens ensenyen que existeix el cicle del carboni, nosaltres, els humans, com a éssers vius que som, som part d’ecosistemes, defequem i consumim oxigen, aigua i altres compostos del carboni, de fet tot el que consumin és carboni combinat amb altres elements químics, el que fa més urgent la nostra conciencia al respecte. Peró tenim una certa inconsequéncia, i sincerament ens fem els vius amb el tema. Sabem, especialment les nostres autoritats saben, que cal urgentment cuidar els residus i no consumir més del que la terra pot donar abans de cumplir el seu cicle vital. Actualment estem consumint més del que la terra es capac de regenerar, fent un paralelisme, es com si no mengéssim durant varios dies i esperéssim fer  una cursa i tenir energía per a córrer. La permacultura és un estil de vida que ens convida a aprendre alló que som.