lunes, 31 de diciembre de 2012

La gent ens veu i es recorda


A una petita tenda d’una gran ciutat una dona menuda saluda a una clienta que no la veu perque está pendent de què vol comprar. Es tracta d’un servei técnic que ofereixen a la tenda i que la clienta necessita. El técnic que resoldrà el problema está amb un altre client i per tant s’ha de fer una mica de temps esperant, temps que transcorre en silenci. Per aquella botiga passa molta gent, persones que ténen pressa, o que ténen molt de temps, hi ha de tot. Persones que són molt serioses, o que són xerraires, que están tristes, o malhumorades. La senyora de la botiga, possiblement, la mestressa, hi passa moltes hores observant la gent que entra i espera, o que marxa per no esperar. Després dels anys ha aprés a observar-los. Finalment la clienta és atesa i li toca pagar. 
-guardi el rebut senyora, pot servir de garantía en cas que no funcioni
La clienta, en silenci, mira a la senyora de la tenda qui li està entregant el rebut i ara mirant-se ambdues li diu: 
-tot i que si el perd, igualment li reconeixeré la garantía
D’aquest petit diàleg podría deduir-se que la senyora de la tenda sempre reconeix les reparacions que s’han fet i que no posarà obstacle si una persona ve a reclamar. Però curiosament, la senyora de la tenda afegeix de manera gratuita: 
-  amb el temps he après que quan no fem bé les coses, la majoria de les vegades és per ignorancia. de jove sentía que els grans deien: “aquests joves no saben res de la vida” i no ho entenia i ara ja ho he entès, puc reconèixer a les persones que entren a la meva botiga.
La senyora de la botiga, diu reconèixer la gent que entra demanant un servei, es a dir, s’en adona el tipus de persona que són, distingueix quan algú vol prendre-li el pel o quan sincerament demanen una reparació. Però de totes maneres, sigui com sigui, ha après que quan la gent fa malament les coses, quasi sempre ès perque no en sap. Quina sabiesa!!!
La clienta, que ni tan sols havia mirat a la senyora, va marxar molt pensativa i molt mès concient del valor de les persones que romanen a un lloc i observen, tots aquells que están a una portería, a les tendes, els qui obren o tanquen portes… i que els vianants molts cops no veuen, perque passen de llarg. Molts cops hi ha algú que neteja; obra la porta; embolica un regal; treballa dins un quiosc; … i veu passar els altres i es recorda d’ells, els coneix i un bon día, sap molt de la seva vida!!, especialment si ha estat o no una persona amable.


No hay comentarios: