lunes, 25 de marzo de 2013

No hi ha dret


Es lamentable peró cert que vivim violentament. Fem valuosos esforcos, amb molta feqüéncia, per a estar en pau i per a fer la pau, peró l’estat de la pau, la cultura de la pau és encara un llarg camí que la humanitat ha de recorrer. Una prova és que nos ens adonem. Hi ha una faula que parla d’un llop que explica als seus fills la seva lluita constant entre ser bo i delicat, suau i carinyós o ser dolent, agresiu, irreflexiu i inconsequent. Quan els seus fills li pregunten qui dels dos guanya, el llop els respon: “aquell que jo escullo”. Així és!, entre un estil de vida i un altre, hi ha una elecció continua, és una veritable lluita perque per inercia l’estil imperant és violent, corrupte, mentider i individual. La generalització no val per als casos individuals de persones i institucions que fan grans esforcos per a aportar a la convivencia i a la existencia del Regne a la terra, la generalització val per a mostrar que tenim por de ser sincers, honestos, transparents i justament generosos -no només dadivosos-. La generositat comenca on acava la justicia. Una part del que entenem per generositat li correspon al nostre digne beneit, qui de vegades ho sap i altres no. La discussió sobre qué és just o no, certament és llarga des dels arguments de la raó, peró des de l’amor es veu molt clar: just és poder tenir una digna existencia, possiblement extensible a tot ésser viu. Per aixó que no hi ha dret!, no hi ha dret que tenint totes les possibilitats de repartir riquesa i poder, encara no es faci, tenint totes les possibilitats de reciclar, cuidar el planeta i deixar de consumir innecessariament no es faci, i així successivament.
I de qué tenim dret i deure?, en primer lloc de ser estimats i estimar de veritat. Quan no hi ha estima la gent marxa i no és criticable. I també el no amor o el mal amor genera violencia perque les persones no estimandes o mal estimades se senten estafades en l’amor. Tenim dret i deure a que la vida estigui sostinguda en l’amor.
Ara, també hem de dir, que ben mirat, hi ha molt més amor, generositat, transparencia i sinceritat, que indiferencia, rancúnia i mentida, prova d’aixó és que surten flors totes les primaveres, hi ha nens felicos, gent gran integrada i espais per a aprendre a ser millors persones. Peró ens falta!, encara ens falta fer el tomb i construir un món amable.  

No hay comentarios: