domingo, 17 de noviembre de 2013

Dormo molt, no sé qué em passa

El 21 de setembre ha arribat a Xile amb cel blau, baixos graus i a cordillera i precordillera neu. Será per la tristor que ara fa quaranta anys el país es va esquinzar i encara está de dol?, o és per qué des del 2010, un terratrémol va canviar l’eix de la terra i res ja no és com abans?. Segurament cap de les dues coses podría sostindre’s com argument científic, tot i que ambdues són veritat, tan veritat com que tothom vol vacances, no sap massa per qué.
Hi ha tantes coses que no sabem!, peró hi ha una que si que la sabem: una de les millors coses a la vida és dormir i a més a més és una de les més saludables. Lluny de perdre el temps, quan dormim, el nostre cos és regenera, el cervell es relaxa i restaura i descansem!, descansem!
A més a més de dormir les hores corresponents cada día, tots necessitem de tant en tant fer petites cures de son, desconnectar, apagar el despertador, no tenir cap compromís a primera hora del día. Quan som petits perque estem creixent i aprenent, quan som adolescents per les hormones i perque encara estem creixent i aprenent i després, perque tota, tota la vida estem creixent, processant, aprenent, entomant, envellint, descobrint, creant, reformulant, recomencant o bé tancant, despedint, apagant.
Dormir ens desconnecta i ens recorda que som vulnerables, tal com ho fa el fred, que no el controlem o els terratremols que són part de la vida de la terra, el que si depén de nosaltres és la possibilitat de ser millors,enfrontar les dificultats, demanar perdó i construir un present més sólid i transparent, mantenir el dolor per quaranta anys és una manera de poder i de crueltat.

No hay comentarios: