Gaudí no construia estructures sense pell

Qué seriem sense la pell?
La pell és la nostra cobertura, on acaben les terminacions nervioses, on ens abracem, ens dona el sol, el vent, ens arriba la pols o surt la suor. La pell és una gran i sensible estructura que ens contacta i també protegeix de l’exterior. Definitivament, sense pell NO podem viure.
Diuen que Gaudí no construía estructures sense pell, les vestía, és per aixó que els bancs del Park Güell ténen el trencadís que els cobreix; o alguns murs del mateix espai urbá que són parets montanyoses fetes arcs en forma de tronc d’arbre: una marevella!!! . Peró dit en positiu encara és més precís: Gaudí construía estructures amb pell. Englobava o cobria els paraboloids i hiperboloids amb curvilinies facanes. Es per aixó que el que veiem a les seves obres no són formes externes, sino estructures reglades vestides. Vol dir que no feia rectes, sino que feia estructures orgániques, cal pensar-ho i contemplar-ho per a entendre el concepte.
La Sagrada Familia, la Pedrera, el Park Güell están fets per a ser contemplats, peró no només per fora, hem de mirar una mica més endins i descubrir quines formes hi ha dins, qué les fa ser sólides i erigirs-e cap al cel. És com al cos, si no sabéssim que dins el cos hi ha ossos que ens sostenen i que no en sobra cap, si només judiquéssim el cos pel que es veu per fora, pensariem que les persones som formes. Els arbres igual, les seves majestuoses copes, són milions de fulles sostingudes per branques i totes ténen una coherencia en el conjunt de l’arbre, no en sobra cap!, malgrat de vegades poguem pensar-ho. Llavors, Antoni Gaudí que feia una arquitectura orgánica, feia formes i després els hi posava pell, que són els rostres amb que les distingim.
La pell és l’organ més extens del cos humá, ens cobreix totalment. Es part de nosaltres, som pell. Saber que Gaudí cobria amb pell la seva obra, ens apropa més encara a ella, és més humana, més animal, més orgánica encara.
Passejar pel Park Güell, deixant que els nostres sentits dialoguin amb les textures, les plantes, contemplant la harmonia.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Abrazo de cabezas blancas

La lección de Don Isidro

Quant més lleugers, més felicos