Anys d'abundancia

Si tinguéssim la oportunitat de trovar-nos amb un ésser extraterrestre o amb algú que no hagués tingut contacte amb la quotidianeitat per molt de temps i ens preguntés: quins són els dolors i les alegries del teu temps?, què li respondriem?
-“No sabem fins quan tenim menjar per a tots, aigua per a tots, salut per a tots, energía per a tots…” potser seria part de la nostra resposta, i aquest ésser extraterrestre ens miraría amb cara de no entendre res i ens diría: “però si teniu el sol, els arbres, rius, mars i camp per a treballar, si jo veig abundancia!! Què us passa?”
I de fet, què ens passa?, quines actituts, preguntes necessitem que ens ajudin a enfocar-nos de manera justa?, on podem seure a parlar del que ens passa amb l’abundància, amb el que ens sobra, amb les pors que ens dificulten deixar-nos anar i construir, sommiar altres maneres de viure.
Hi ha una película alemanya de l’any 2004 on tres adults joves emprenen un moiment anònim que realitza intervencions directes cap a persones que ténen fortunes econòmiques i signen com “els edukadors” després de les seves accions. El film fa pensar en varios temes com: fins on estem disposats a canviar algunes petites practiques de l’abundància; un altre es el contrast entre la comoditat i la coherencia;  un altre el sentit de propietat, fins i tot en les relacions. Val la pena buscar aquesta pel.lícula i veure-la, el seu títol original en alemany es: “Die fetten Jahre sind vorbei”.
La película dels “Edukadors” adverteix: “els anys d’abundància están comptats”, i la veritat es que poques coses poden fer més sentit al món que vivim, que una afirmació com aquesta. Un tema que no es només d’aquest temps, però que no s’ha resolt mai de manera complerta ni global, sino personal única e intransferiblement perque es tracta d’opcions, per això es que la demagògia un cop més es molt perillosa.

Finalment es el tema de la felicitat i de la coherencia de vida, un cop més, però amb urgencia i sobretot, tant de bò, en comunitat.   

Comentarios

Entradas populares de este blog

Abrazo de cabezas blancas

La lección de Don Isidro

Quant més lleugers, més felicos