Una cosa són les notes, una altra és saber

Es diu Joan Josep i fa trenta cinc anys és docent. Es dedica a l’educació perque essent estudiant de químic farmacéutic, de vegades ajudava a estudiar altres companys, situació que va permetre’l descobrir a partir de l’experiencia práctica que la seva vocació era ser mestre. Ell diu que va descobrir veritablement el sentit de la seva vida. Va titular-se de professori al cap d’un temps va tenir l’oportunitat d’exercir cárregs de responsabilitat. Actualment, es rector d’un col.legi d’una periferia a Santiago de Xile. Juan Josep explica que quan va arribar a l’escola que te avui al seu cárreg, ara fa deu anys, estaba físicament molt deteriorada: “semblava una presó”, recorda, “tot maltractat, les parets ratllades, portes trencades i robaven als docents, ningú volia treballar aquí”. Desseguida va comencar a embellir els espais, peró va costar dos anys instal.lar acords explícits e implícits sobre regles de convivencia y respecte. Pero la feina tot just comencava, perque el més delicat era traspassar la convicció al cos docent de que “tots podem”, de que “és posible” i, com diu ell, que els docents “creguin en les possibilitats dels alumnes”. Diu Joan Josep: “de manera teórica, un docent sap que tots els alumnes poden aprendre, peró a la práctica, molts elements es posen en joc, hi ha professors(es) que ténen por, no tant de ser agredits, sino de fracasar, de fer-ho malament, ténen pors personals, inseguretats perque no han pogut comprendre, a través de la práctica docent, que és possible. Quan no tens aquest convenciment, és molt difícil”, diu.

L’experiéncia de Joan Josep es que la práctica educativa funciona per a tots, des del rector fins el més petit dels alumnes i es basa en la confianca: “cal invertir temps i posar-se metes, millorar els espais físics, fer-los acollidors. A aquesta escola no es tanquen les portes, s’ajusten i si algún ha de parlar una cosa més delicada els demés no entren, tots ho fem”. En Joan Josep te un calendari d’acompanyament als docents on els escolta i els anima de manera personal i per a que vegin que tots podem aprendre i evolucionar a la vida, ha contractat a dos docents que havien estat alumnes de l’escola.

Aquest exemple del convenciment d’un director d’escola, és mostra del procés d’una persona quan a més d’experimentar el que significa “entendre” els continguts, mira de “comprendre” a les persones que treballen amb ell i els ajuda a que “comprenguin” els seus alumnes. “És una cadena”, diu Joan Josep, “peró quan ho has pogut experiementar, mai més ho oblides, canvia la vida de les persones i ens adonem que tots, tos, tenim el nostre espai”.

Publicacions i investigacions dins el món educatiu animen molt a que la práctica docent sigui a partir de la experiencia i que per aprendre cal entendre els continguts, maneres d’entendre son els exemples de la vida quotidiana, poder contrastar el que es veu a clase amb el que vivim, veure els mateixos continguts de manera transversal i dedicar més temps a aquells que són més significatius. Quins són els continguts més significatius?, també els estudis diuen que depén de cada persona i que cal anar coneixent els alumnes de manera personal. Les experiéncies de vida, sempre són utils per a aprendre, peró cal integrar-les: entendre els continguts i comprendre a aquelles situacions personals dels alumnes.