Gerard, educador social (versión bilingüe)


Eren les vuit del vespre i l’Elliot estava assegut entre la mare i la tieta, a punt de fer un viatge en tren que duraría tota la nit. A la bossa hi havia algunes joguines, peró a casa, amb el pare, s’havien quedat les més importants, que les trobava a faltar molt en aquell moment: el monopatí, la pilota de futbol, els transformers i varios més!. Menys mal que la mare li va oferir menjar alguna cosa i prendre un dels sucs de fruita tan bons que havien comprat, li venia molt de gust prendre’ls. 

Quan li van dir que farien un viatge en tren, havia semblat més simpátic i ara estava una mica aburr, no tenia gens de son i la mare i la tieta feien proves, que no li acabaven d’agradar molt, de com dormir tots tres en aquells dos seients. També li havien dit que no es podía córrer.

Davant d’ells, de fet asseguts de cara a ells, hi havia un xicot que llegia i una altra noia que també llegia, no semblaen novios, ni res. Peró éren d’edats semblants. 

D’un plegat d’un seient de m’es enrera, un altre xicot va anar a petar la xerrada amb la noia asseguda davant l’Elliot, aquest sí que tenía cara de simpátic!!, i moooolta!!!, i la manera de parlar molt divertida. Va comencar a parlar de que en aquell moment hi havia un partit del Barca i que se l’estava perdent!!. El xicot va mirar a l’Elliot i li va dir: que ets del Barca? I l’Elliot va fer que si amb el cap i es va posar vermell!! Comencava a passar alguna cosa més entretinguda en aquell tren!
-Com et dius?- va fer el jove
-Elliot- va respondre el nostre amic de quasi quatre anys.
-I saps come m dic jo, Elliot?, em dic Gerard!-va fer el jove deixant expectant al petit Elliot.
-Et vull fer una altra pregunta Elliot: t’agraden els globus?-va dir el xicot assegut al davant mentre amb gran misteri treia un globus allargat d’una motxilla que portava. L’Elliot va dir que si i va reconéixer desseguida que amb aquell globus es podía fer una espasa!!
La historia tot just comencava!, aquella interactuació de l’Elliot amb en Gerard era una marevella i havia comencat a implicar també a la mare, la tieta, peró també a altres passatgers asseguts a prop. En Gerard i l’Elliot van fer que el globus fos una espasa, després l’Elliot va ser nomentat c
aballer d’aquell vagó i va quedar a cárreg de l’entrada i sortida de passatgers al vagó, i entretant, explicava coses de les seves joguines i altres histories de la seva extraordinaria vida infantil.
En un moment determinat l’Elliot va voler una altra espasa! Aquella va ser la oportunitat per a convidar-lo a fer un regal a la mare, podía triar entre una flor, un gosset o un cor i tot i que l’Elliot pensaba que la mare podía tenir una altra espasa com ell mateix, finalment l’Elliot, ajudat per en Gerard, va fer per la mare una flor.

Ara bé, com aquesta és una historia en la que tots aprenen, mireu a les fotos, el que va passar: tots els passatgers van fer globoflexia. Aquell va ser un viatge per les edats diferents, els costums, el goig, el riure, els colors, els paisos. Va passar que l’Elliot va acabar dormit de tant passar-s’ho bé i la resta de persones van poder fer el mateix, contents d’haver compartit un viatge inolvidable.






Gerard, educador social

Eran las ocho de la noche y Elliot estaba sentado entre su mamá y su tía, a punto de emprender un viaje en tren que duraría toda la noche. En el bolso había algunos juguetes, pero en casa, con el papá, se habían quedado los más importantes, tremendamente ausentes en aquel momento: el monopatín, la pelota de fútbol, los transformes y varios más!. Menos mal que la mamá le ofreció comer alguna cosa y tomar uno de los jugos de fruta tan sabrosos que habían comprado, le apetecía mucho tomarlos.
Cuando le dijeron que harían un viaje en tren, le pareció más simpático, y ahora estaba un poco aburrido, no tenía nada de sueño y la mamá y la tía hacían unos ensayos de cómo dormir los tres en dos asientos, que a él no le estaban gustando nada. También le habían dicho que se podría correr.
Frente a ellos, sentados frente a frente, un joven leía i otra joven también leía i no, no parecían ser novios, ni nada. Pero eran de edades similares entre sí. Elliot los miraba.

De epente, de un asiento más atrás, otro joven empezó a conversar con la niña sentada frente a Elliot, este sí tenía cara de simpático!!, muuuucha cara de simpático!!!, y hablaba de forma muy divertida. Comenzó a conversar de un partido de futbol del Barca que en aquel momento estava perdiendo!!. El joven miró a Elliot y le dijo: que eres del Barca? Y Elliot afirmó con la cabeza enrojeciendo terriblemente su rostro!! Empezaba a ocurrir algo más entretenido en ese tren!
-¿Cómo te llamas?- preguntó el joven
-Elliot- respondió nuestro amigo de casi cuatro años.
-¿Sabes cómo me llamo Elliot?, me llamo Gerard!-siguió el joven dejando expectante al pequeño Elliot.
-Quiero hacerte otra pregunta Elliot: ¿te gustan los  globos?-le espetó mientras con gran misterio sacaba uno alargado de su mochila. Elliot asintiendo reconoció rápidamente que aquel podría ser una espada!!
La historia recién partía i el tren también!, aquella interactuación de Elliot y Gerard era una maravilla y había comenzado a implicar también a la mamá, la tía i a otros pasajeros cercanos. Gerard y Elliot convirtieron en espada el globo, a continuación Elliot fue nombrado caballero de aquel vagón y quedó a cargo de la entrada y salida de los pasajeros del mismo, y entretanto, empezó a contar historias de sus juguetes y otros episodios de su extraordinaria vida infantil.
En un momento determinado, Elliot quiso otra espada! Aquella fue la oportunidad para invitarlo a fabricar un regalo a la mamá, podía escoger entre una flor, un perrito o corazón, y a pesar que Elliot pensó que la mamá también podía tener una segunda espada, aunque finalmente, ayudado por Gerard, le regaló una flor.

En todo caso, como esta es una historia en la que todos aprenden, vean en las fotos lo que sucedió: todos los pasajeros hicieron globoflexia. Aquel fue viaje por las distintas edades, las costumbres, el gozo, la risa, los colores, los países. Sucedió que Elliot terminó dormido de tanto jugar y el resto de los viajeros pudieron hacer lo mismo, felices de haber compartido un viaje inolvidable.
 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Abrazo de cabezas blancas

Quant més lleugers, més felicos

La lección de Don Isidro