Touch, tots estem vinculats


Touch és una serie del 2012-2013 on Jake, un nen d’once anys, amb Condició Espectre Autista (CEA), que no parla des que la seva mare va morir a la catástrofe del 11 de setembre del 2001, es comunica amb el seu pare a través de series matemátiques i li revela situacions on cal activar alguna ajuda, situació de solitut i desconnexió de persones. És un fenómen fora del comú, com si Jake tingués una antena per sintonitzar una freqüencia numérica que es tradueix espiritualment. El pare (periodista altamente qualificat) va darrera les pistes que Jake li mostra i grácies a la relació entre les sequéncies matemátiques i una “llei” més potent que ho vincula tot, es salven vides, s’arreglen drames personals, es retroben persones perdudes… arreu del món. Jake fa servir les tabletes digitals on troba -veu- aquestes seqüéncies i no queda clar si és conscient del que mostra, tot i que és dramáticament exigent amb el seu pare per a que concreti les sol.lucions. Jake mai parla.

 

La serie te dos temporadas de 13 capítols cada una. Cada capítol te sentit en si mateix.  

 

Més enllá de la serie, se li diu touch al contacte digital entre el usuari i un tipus de dispositiu electrónic. És el tacte contra el vidre. Ens hem anat acostumant a funcionar donant ordres als vidres freds dels dispositius per trovar la ruta més expedita quan ens desplacem, fer trucades de veu o imatge, posar la calefacció en marxa, encendre una cuina o forn, un llum… qualsevol cosa. Un material tan trencadís, frágil i delicat com el vidre permet dirigir el nostre món amb una hábil ditada. El món de cada un, perque els dispositius són una prótesi.

Els dits fan touch i ampliem les imatges al nostre gust, demanem informació a la carta, fem fotos de tot i més, ens grabem recordatoris, programem feines, missatges… multiplicant les nostres capacitats, un altre tema és en bé de qué. En el cas de Jake, és en be la humanitat, peró oh! Sorpresa!, els beneficiats desconeixen a Jake i encara més el drama que ell, el seu pare i els més propers viuen.

Un "touch", no substitueix una abraçada, un somriure en directe o la veu que Martin, el pare de Jake, espera escoltar: la del seu fill. En canvi Jake fa anar a son pare darrera un números misteriosos que porten la salvació arreu, confirmant que les tecnologies, són extensió del sistema nerviós central i poden fer multiplicar el bé. Beneits dispositius, beneida comunicació que ens apropa, beneit petit contacte digital que facilita la interacció entre persones i mostra que estem tots interrelacionats, malgrat no sempre units, ni comunicats.

Cada cop més a prop d’entendre que som una gran munió.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Abrazo de cabezas blancas

La lección de Don Isidro

Quant més lleugers, més felicos