domingo, 16 de junio de 2013

Amor en temps de lucidesa

Ara ja són grans i ambdos ténen la mirada del pas dels anys, van viure molt temps junts i després van decidir separar-se, però l'estima perdura i es consideren "familia".
Quan es van conéixer eren joves i tenien fills, cadasqú amb la seva respectiva parella. Un amor fulminant els va travessar i va coincidir que el moment politic del país els obligava a fugir, cap una altra geografía. Van trobar-se generacionalment, professionalment, psicológicament i en estimar-se. Peró junt amb l’aventura de l’amor, venia la llunyania dels seus respectius fills; l'abséncia de noticies del país; l'idioma nou d’un poble que els acollia; el fred d’altres latituts; malaltia; extranjería; manca de feina, aïllament... Els encoratjava i unia tossudament estar junts, acompanyar-se i la lliure comunió, peró també éren moltes i cruentes les dificultats que a voltes els enfrontava.
Com dins la incoherencia humana, de vegades es fa el mal que no es vol i es deixa de fer el bé que es desitja, van comencar a traicionar-se, i és així que esdevingué el silenci dolorós i la ineptitut afectiva, i un dia, creien no estimar-se. Hores d’ara encara no saben massa per qué, qué els va passar, peró van decidir no seguir, no viure junts i “refer” les seves vides. I va passar el temps. I com era molt el que els havia unit i junts havien construit el sentit de les seves existéncies en mig del no massa sentit i les contradiccions, un dia, després d’un temps difícil de precissar, van trobar-se de nou per a explicar-se mutuament. I és així que tornaven a estar un davant l’altre, molt més sedimentats i amb nova llum. I va ser llavors quan, lluny de les impetuositats i de les emocions intempestives van veure’s mutuament com “un altre”, un germá i una germana i van decidir que sempre serien “familia”, perque era aixó el que sempre havien estat i els calia. Es necessitaven com dos germans, testimonis un de l’altre, de la propia historia i processos. En relatar-se mutuament els silencis, es van comencar a sanar els dolors i entendre a l’altre, a ells mateixos i a la relació que encara era viva, peró més profunda i sólida.
Ell ara te una altra companya i ella te també un nou company, han passat molts anys, es veuen tot sovint i comparteixen amics. Tots saben que són familia i que l’amor, igual que la energía, no es perd, es transforma.

No hay comentarios: