Amor en temps de lucidesa

Ara ja són grans i ambdos ténen la mirada del pas dels anys, van viure molt temps junts i després van decidir separar-se, però l'estima perdura i es consideren "familia".
Quan es van conéixer eren joves i tenien fills, cadasqú amb la seva respectiva parella. Un amor fulminant els va travessar i va coincidir que el moment politic del país els obligava a fugir, cap una altra geografía. Van trobar-se generacionalment, professionalment, psicológicament i en estimar-se. Peró junt amb l’aventura de l’amor, venia la llunyania dels seus respectius fills; l'abséncia de noticies del país; l'idioma nou d’un poble que els acollia; el fred d’altres latituts; malaltia; extranjería; manca de feina, aïllament... Els encoratjava i unia tossudament estar junts, acompanyar-se i la lliure comunió, peró també éren moltes i cruentes les dificultats que a voltes els enfrontava.
Com dins la incoherencia humana, de vegades es fa el mal que no es vol i es deixa de fer el bé que es desitja, van comencar a traicionar-se, i és així que esdevingué el silenci dolorós i la ineptitut afectiva, i un dia, creien no estimar-se. Hores d’ara encara no saben massa per qué, qué els va passar, peró van decidir no seguir, no viure junts i “refer” les seves vides. I va passar el temps. I com era molt el que els havia unit i junts havien construit el sentit de les seves existéncies en mig del no massa sentit i les contradiccions, un dia, després d’un temps difícil de precissar, van trobar-se de nou per a explicar-se mutuament. I és així que tornaven a estar un davant l’altre, molt més sedimentats i amb nova llum. I va ser llavors quan, lluny de les impetuositats i de les emocions intempestives van veure’s mutuament com “un altre”, un germá i una germana i van decidir que sempre serien “familia”, perque era aixó el que sempre havien estat i els calia. Es necessitaven com dos germans, testimonis un de l’altre, de la propia historia i processos. En relatar-se mutuament els silencis, es van comencar a sanar els dolors i entendre a l’altre, a ells mateixos i a la relació que encara era viva, peró més profunda i sólida.
Ell ara te una altra companya i ella te també un nou company, han passat molts anys, es veuen tot sovint i comparteixen amics. Tots saben que són familia i que l’amor, igual que la energía, no es perd, es transforma.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Abrazo de cabezas blancas

La lección de Don Isidro

Quant més lleugers, més felicos