Entradas

Sistemes complexes i educació

Imagen
La Raquel estava prenent-se un got d’aigua al pati i mentre badava va descobrir una fila de formigues a la paret de l’edifici, ella viu al primer pis i l’edifici te quatre plantes. Per tal d’esbrinar una mica més al respecte, va seguir la linia descobrint que atravessava tota la facana, acabant al balcó de la sra. Amélia. Les formigues feien una renglera implacable que semblava comencar al pati de la Raquel, peró que quan ella va apropar-se per a descubrir el formiguer va descobrir que venien de l’edifici del costat. Éren moltes formigues en una linia llarga i gruixuda. La Raquel va mirar de desfer la fila i per un moment va semblar que ho aconseguía, peró no, no, els petits insectes, teníen un sistema tan sólid que no depenia de que un centenar s’aturés o es desviés. Peró el tema, més enllá de les formigues, era qué hi havia a casa de la sra. Amélia que els agradava tant? I que les feia tan potents?. Per a aturar aquella invasió, la Raquel tenía l’opció d’anar a parlar amb la seva ve

Esposos, esperar con aceite en la lámpara

Imagen
No tenía ninguna actividad más importante que la de estar esperando a su prometido, a quien apenas conocía. Sus padres habían acordado este enlace porque se veía muy conveniente desde el punto de vista de la tradición, la unidad de los pueblos, la continuidad de la familia y el cuido de los campos. Se decidió que cuando él tuviera preparada la vivienda para ambos la iría a buscar y se celebraría el matrimonio, pero no se sabía ni el día ni la hora, así que ella tenía que saber estar preparada. ¡Estar preparada!, es decir: aprender a prepararse. Cosechar las flores para adornar la casa, tener refresco para el viajero, una sombra para el calor, un asiento para el andante, agua y comida para el burrito que lo cargara. Y estar siempre lista para marchar, con lo imprescindible para una vida conyugal, ojalá incluir esencias y aceites. Preparada para cuidar la estirpe, a su esposo y los que lleguen. Preparada para sobrevivir a las inclemencias y alegrarse del buen tiempo. Preparada para

Exposición Gaudi en Teatro Regional

Imagen

Una cosa son las notas, otra es saber

Imagen
Se llama Juan José y hace treinta y cinco años es docente. Se dedica a la educación, porque siendo estudiante de químico farmacéutico, a veces ayudaba a estudiar a otros compañeros, situación que le permitió descubrir, a partir de la experiencia práctica, que su vocación era ser maestro de escuela. Él dice que descubrió verdaderamente el sentido de su vida. Se tituló de profesor y después de un tiempo tuvo la oportunidad de ejercer cargos de responsabilidad. Actualmente, es rector de un colegio de una periferia en Santiago de Chile. Juan José explica que cuando llegó a la escuela que hoy está a su cargo, hace ya diez años, la encontró físicamente muy deteriorada: “parecía una cárcel”, recuerda, “todo estaba maltratado, las paredes ralladas, puertas rotas y robaban a los docentes, nadie quería trabajar aquí”. Enseguida empezó a embellecer los espacios, pero costó dos años instalar acuerdos explícitos e implícitos sobre reglas de convivencia y respeto. A pesar de todo, la tarea recién

Una cosa són les notes, una altra és saber

Imagen
Es diu Joan Josep i fa trenta cinc anys és docent. Es dedica a l’educació perque essent estudiant de químic farmacéutic, de vegades ajudava a estudiar altres companys, situació que va permetre’l descobrir a partir de l’experiencia práctica que la seva vocació era ser mestre. Ell diu que va descobrir veritablement el sentit de la seva vida. Va titular-se de professori al cap d’un temps va tenir l’oportunitat d’exercir cárregs de responsabilitat. Actualment, es rector d’un col.legi d’una periferia a Santiago de Xile. Juan Josep explica que quan va arribar a l’escola que te avui al seu cárreg, ara fa deu anys, estaba físicament molt deteriorada: “semblava una presó”, recorda, “tot maltractat, les parets ratllades, portes trencades i robaven als docents, ningú volia treballar aquí”. Desseguida va comencar a embellir els espais, peró va costar dos anys instal.lar acords explícits e implícits sobre regles de convivencia y respecte. Pero la feina tot just comencava, perque el més delicat era

reflexión del Arzobispo Claudio M. Celli en el Santuario Mariano de Luján

Anys d'abundancia

Imagen
Si tinguéssim la oportunitat de trovar-nos amb un ésser extraterrestre o amb algú que no hagués tingut contacte amb la quotidianeitat per molt de temps i ens preguntés: quins són els dolors i les alegries del teu temps?, què li respondriem? -“No sabem fins quan tenim menjar per a tots, aigua per a tots, salut per a tots, energía per a tots…” potser seria part de la nostra resposta, i aquest ésser extraterrestre ens miraría amb cara de no entendre res i ens diría: “però si teniu el sol, els arbres, rius, mars i camp per a treballar, si jo veig abundancia!! Què us passa?” I de fet, què ens passa?, quines actituts, preguntes necessitem que ens ajudin a enfocar-nos de manera justa?, on podem seure a parlar del que ens passa amb l’abundància, amb el que ens sobra, amb les pors que ens dificulten deixar-nos anar i construir, sommiar altres maneres de viure. Hi ha una película alemanya de l’any 2004 on tres adults joves emprenen un moiment anònim que realitza intervencions directes c