Periféries humanes
Els inscrits al taller són un grup d’aproximadament quince homes, quan arribem els criden per altaveu i comencen a aparéixer. Hi ha cinc que persevera més, están asseguts i treballen tota l’estona de manera continua, peró la resta s’aixequen constantment, van i tornen, obren la porta tanquen la porta, demanen sortir, entren de nou. Tretze són menors de trenta anys, un en te dinou i acaba de ser pare d’una criatura fa vint dies, un altre te 23 anys i molta cara de nen, un altre 24 i te dos criatures petites, un altre 31 i te un fill de 15 i una altra de 12, només un no te fills, dos són veterans, persones d’edat indefinida entre quaranta i cinquanta. La dinámica d’aquests dies és treballar sobre les seves própies amargors, els dolors de l’anima, una experiencia molt necessaria per a tota persona, fer processos, canviar la perspectiva, posar-nos al lloc de l’altre, desligar-nos d’alló que ens fa l’anima espesa, per aixó es diu “Escola de perdó”, peró no es fácil, no és inmedi