Entradas

Amor en temps de lucidesa

Imagen
Ara ja són grans i ambdos ténen la mirada del pas dels anys, van viure molt temps junts i després van decidir separar-se, però l'estima perdura i es consideren "familia". Quan es van conéixer eren joves i tenien fills, cadasqú amb la seva respectiva parella. Un amor fulminant els va travessar i va coincidir que el moment politic del país els obligava a fugir, cap una altra geografía. Van trobar-se generacionalment, professionalment, psicológicament i en estimar-se. Peró junt amb l’aventura de l’amor, venia la llunyania dels seus respectius fills; l'abséncia de noticies del país; l'idioma nou d’un poble que els acollia; el fred d’altres latituts; malaltia; extranjería; manca de feina, aïllament... Els encoratjava i unia tossudament estar junts, acompanyar-se i la lliure comunió, peró també éren moltes i cruentes les dificultats que a voltes els enfrontava. Com dins la incoherencia humana, de vegades es fa el mal que no es vol i es deixa de fer el bé que es desi

No hay derecho

Imagen
Es lamentable pero cierto que vivimos violentamente. Hacemos valiosos esfuerzos, con mucha frecuencia, por estar en paz y por hacer la paz, pero el estatus de la paz, la cultura de la paz es todavía un largo camino que la humanidad tiene que recorrer. Una prueba de ello es la falta de conciencia que tenemos de ello. Hay una fábula que habla de un lobo que explica a sus hijos su lucha constante entre ser bueno y delicado, suave y cariñoso, o ser malo, agresivo, irreflexivo e inconsecuente. Cuando sus hijos le preguntan quien de los dos gana la pelea, el lobo les responde: “aquel a quien yo alimento”. I así és!, entre un estilo de vida y otro, hay una elección continua, es una verdadera lucha, porque la inercia del estilo imperante es violenta, corrupta, mentirosa e individualista. La generalización no vale para los casos individuales de personas e instituciones que hacen grandes esfuerzos por aportar a la convivencia y a la existencia del Reino en la tierra; la generalización vale p

No hi ha dret

Imagen
Es lamentable peró cert que vivim violentament. Fem valuosos esforcos, amb molta feqüéncia, per a estar en pau i per a fer la pau, peró l’estat de la pau, la cultura de la pau és encara un llarg camí que la humanitat ha de recorrer. Una prova és que nos ens adonem. Hi ha una faula que parla d’un llop que explica als seus fills la seva lluita constant entre ser bo i delicat, suau i carinyós o ser dolent, agresiu, irreflexiu i inconsequent. Quan els seus fills li pregunten qui dels dos guanya, el llop els respon: “aquell que jo escullo”. Així és!, entre un estil de vida i un altre, hi ha una elecció continua, és una veritable lluita perque per inercia l’estil imperant és violent, corrupte, mentider i individual. La generalització no val per als casos individuals de persones i institucions que fan grans esforcos per a aportar a la convivencia i a la existencia del Regne a la terra, la generalització val per a mostrar que tenim por de ser sincers, honestos, transparents i justament gene

Espiritualidad de un bebé?

Imagen
Aurelio tiene un hijo de un año y siete meses, se llama Luis y es inquieto y risueño como la mayoría de los niños y niñas de esta edad. Camina, habla poco, pero lo entiende todo. Le gusta mucho jugar a esconderse y cuando lo encuentran se rie y se atarante tanto que hay que controlar que no se haga daño. Aurelio y la mamá de Luis han decidido no seguir juntos y el niño vive con la madre, cada vez que su papá va a buscarlo se tira a sus brazos y no lo deja por un buen rato, la despedida es un drama. Luis, aunque es chico, extraña mucho a su padre i le hace falta. Juana, que es prima de Luis tiene dos años y tres meses y se comunica con su tia, que vive lejos, por skype. La ha visto dos veces en persona, peró sabe perfectamente quies es y la reconoce cuando se conectan. Le explica cosas en su media lengua y le ha presentado a través de internet a todas sus muñecas, quienes son, ciertamente, su mundo. También coloca sus dibujos frente la pantalla para que la tia los vea, son garabatos

Espiritualitat d’un nadó

Imagen
L’Aureli te un fill d’un any i set mesos, es diu Lluis i es inquiet i rialler com la majoria dels nens i nenes d’aquesta edat. Ja camina, parla molt poc, peró ho enten tot. Li agrada molt jugar a amagar-se i quan el troven riu i s’atavala tant que s’ha de vigilar que no es faci mal. L’Aureli i la mare d’en Lluis han decidit no seguir junts i el nen viu amb la mare, cada cop que el seu pare va a buscar-lo se li tira als bracos i no el deixa per una bona estona, quan es despedeixen és un drama. En Lluis, tot i que és petit, trova a faltar molt a son pare. La Joana, que es cosina d’en Lluis te dos anys i tres mesos i es comunica amb la seva tieta, que viu lluny, per skype. L’ha vist dues vegades en persona, peró sap perfectament qui és i la reconeix quan es connecten. Li explica coses en la seva mitja llengua i li ha presentat totes les seves nines, que són, certament, el seu món. També li posa els seus dibuixos davant la pantalla per a que la tieta els vegi, són guixots que només ella

La gente nos ve y después se acuerda

Imagen
En un pequeño negocio de una gran ciudad una mujer menuda saluda a una clienta que no la ve porque está pendiente de lo que necesita comprar. Se trata de un servicio técnico que ofrecen en la tienda y que la clienta necesita. El técnico que solucionará el problema está con otro cliente y por tanto hay que esperar un poco, tiempo que transcurre en silencio. Por ese local pasan muchas personas que tienen prisa, o que tienen mucho tiempo, hay de todo. Personas que son muy serias, o conversadoras, que están tristes, o malhumoradas. La señora de la tienda, quien posiblemente sea la dueña, pasa muchas horas observando a la gente que entra y espera, o que se va por no esperar. Después de los años ha aprendido a observarlos. Finalmente la clienta es atendida y le toca pagar. -guarde el recibo señora, puede servirle de garantía en caso de que no funcione La clienta, en silencio, mira a la señora de la tienda quien le está entregando el recibo y ahora añade: -aunque si lo pierde, igualm

La gent ens veu i es recorda

Imagen
A una petita tenda d’una gran ciutat una dona menuda saluda a una clienta que no la veu perque está pendent de què vol comprar. Es tracta d’un servei técnic que ofereixen a la tenda i que la clienta necessita. El técnic que resoldrà el problema está amb un altre client i per tant s’ha de fer una mica de temps esperant, temps que transcorre en silenci. Per aquella botiga passa molta gent, persones que ténen pressa, o que ténen molt de temps, hi ha de tot. Persones que són molt serioses, o que són xerraires, que están tristes, o malhumorades. La senyora de la botiga, possiblement, la mestressa, hi passa moltes hores observant la gent que entra i espera, o que marxa per no esperar. Després dels anys ha aprés a observar-los. Finalment la clienta és atesa i li toca pagar.  -guardi el rebut senyora, pot servir de garantía en cas que no funcioni La clienta, en silenci, mira a la senyora de la tenda qui li està entregant el rebut i ara mirant-se ambdues li diu:  -tot i que si el perd, ig