Entradas

Mostrando entradas de 2013

Per a que tot ésser humá sigui persona

Imagen
35 Anys de la Cantata dels Drets Humans La Cantata dels Drets Humans és una composició d’una magnífica bellesa que totes les persones haurien de conéixer i que convido a escoltar buscant-la al enllac que coloco al final d’aquesta nota. Dura 40 minuts i és apassionant. Cal recordar que va ser estrenada ara fa 35 anys a la cloenda del Simposium de Drets Humans realitzat a Santiago de Xile, en plena dictadura. És una dramática obra mestra composada per Alejandro Guarello y escrita pel p. Esteban Gumucio Vives, encarregada a ells pel Cardenal Raúl Silva Henríquez, qui amb una gran visió va organitzar el Simpósium de Drets Humans per a fer un aport als valors de la vida i de la pau en un context de tremenda violació al respecte als altres. La Cantata pren el text de Caín y Abel per a fixar l’atenció del mal que ens fem entre nosaltres els homes i les dones. Les paraules de Don Raúl a la cloenda d’aquest simpósium són també una declaración inolvidable (traduim):  “Avui, a aquesta esglés

Duermo mucho, no sé qué me pasa!

Imagen
El 21 de septiembre ha llegado a Chile con cielo azul, bajos grados y en cordillera y precordillera nieve. ¿Será por la tristeza de cumplir cuarenta años desde que el país se ve trizó y todavía está de duelo?, ¿o es por qué desde el 2010, un terremoto cambió el eje de la tierra y nada es como antes?. Seguramente ninguna de las dos cosas podría sostenerse como argumento científico, a pesar que ambas son verdad, tan cierto como que a estas alturas todo el mundo quiere vacaciones, no se sabe mucho por qué. Hay tantas cosas que no sabemos!, pero hay una que si que sabemos: una de las mejores cosas en la vida es dormir y además es una de las más saludables. Lejos de perder el tiempo, cuando dormimos, nuestro cuerpo se regenera, el cerebro se relaja y restaura y descansamos!, descansamos! Además de dormir las horas correspondientes cada día, todos necesitamos de vez en cuando hacer pequeñas curas de sueño, desconectar, apagar el despertador, no tener nada que hacer a primera hora del día

Dormo molt, no sé qué em passa

Imagen
El 21 de setembre ha arribat a Xile amb cel blau, baixos graus i a cordillera i precordillera neu. Será per la tristor que ara fa quaranta anys el país es va esquinzar i encara está de dol?, o és per qué des del 2010, un terratrémol va canviar l’eix de la terra i res ja no és com abans?. Segurament cap de les dues coses podría sostindre’s com argument científic, tot i que ambdues són veritat, tan veritat com que tothom vol vacances, no sap massa per qué. Hi ha tantes coses que no sabem!, peró hi ha una que si que la sabem: una de les millors coses a la vida és dormir i a més a més és una de les més saludables. Lluny de perdre el temps, quan dormim, el nostre cos és regenera, el cervell es relaxa i restaura i descansem!, descansem! A més a més de dormir les hores corresponents cada día, tots necessitem de tant en tant fer petites cures de son, desconnectar, apagar el despertador, no tenir cap compromís a primera hora del día. Quan som petits perque estem creixent i aprenent, quan so

Gaudí no construía estructuras sin piel

Imagen
¿Qué seríamos sin la piel? La piel es nuestra cobertura, donde terminan las terminaciones nerviosas, donde nos abrazamos, nos da el sol, el viento, nos llega el polvo y transpiramos. La piel es una gran y sensible estructura que nos contacta y protege del exterior. Definitivamente, sin piel NO podemos vivir. Dicen que Gaudí no construía estructuras sin piel, las vestía, por eso es que los bancos del Park Güell tienen el "trencadís" que los cubre; o algunos muros del mismo espacio urbano que son paredes montañosas hechas arcos en forma de tronco de árbol: una maravilla!!!. Pero dicho en positivo todavía es más preciso: Gaudí construía estructuras con piel. Englobaba o cubría los paraboloides e hiperboloides con curvilínias fachadas. Es por ello que lo que vemos en sus obras no son formas externas, sino estructuras regladas vestidas. Quiere decir que no construía en base a rectas, sino que hacía estructuras orgánicas, hay que pensarlo y contemplarlo para entender el concept

Gaudí no construia estructures sense pell

Imagen
Qué seriem sense la pell? La pell és la nostra cobertura, on acaben les terminacions nervioses, on ens abracem, ens dona el sol, el vent, ens arriba la pols o surt la suor. La pell és una gran i sensible estructura que ens contacta i també protegeix de l’exterior. Definitivament, sense pell NO podem viure. Diuen que Gaudí no construía estructures sense pell, les vestía, és per aixó que els bancs del Park Güell ténen el trencadís que els cobreix; o alguns murs del mateix espai urbá que són parets montanyoses fetes arcs en forma de tronc d’arbre: una marevella!!! . Peró dit en positiu encara és més precís: Gaudí construía estructures amb pell. Englobava o cobria els paraboloids i hiperboloids amb curvilinies facanes. Es per aixó que el que veiem a les seves obres no són formes externes, sino estructures reglades vestides. Vol dir que no feia rectes, sino que feia estructures orgániques, cal pensar-ho i contemplar-ho per a entendre el concepte. La Sagrada Familia, la Pedrera, el Park

Aprender a escuchar sin hacer preguntas y responder, o no, con eficacia

Imagen
Un experto en comunicación, en un taller grupal de una empresa, adivinó qué personas eran más amigas en un universo de casi cincuenta trabajadores, incluso aseguró saber si había parejas o amantes entre ellos (a estos últimos no los delató, obviamente). El grupo de trabajo no se lo podía creer y le preguntaron como lo sabía, respondiendo el experto que el lenguaje corporal es muy explicito y por ejemplo, las miradas entre personas muestran las confianzas que existen entre ellas. Es evidente que este experto grupal, además de tener muchos años de profesión era un excelente observador, pero el ejemplo también nos señala que en este, como en muchos otros casos, no es suficiente que la persona sepa mucho, sino también que ponga sus habilidades al servicio de la vida. Un buen observador tiene una herramienta personal muy potente para obtener información de primera mano sin tener que hacer muchas preguntas o ninguna, pero seguramente tendrá que trabajar la astucia y la prudencia si descu

Aprendre a escoltar sense fer preguntes i respondre, o no, amb eficacia

Imagen
Un expert en comunicació, a un taller grupal d’una empresa, va endevinar quines persones éren més amigues dins un univers de gairebé cinquanta treballadors, i fins i tot va assegurar saber si hi havia parelles o amants entre ells (a aquests darrers no els va delatar, obviament). El grup de treball no s’ho podía creure i li van preguntar com ho savia, responent l’expert que el llenguatge corporal és molt explícit i per exemple, les maneres de mirar-se les persones mostren les confiances que existeixen entre elles. És evident que aquest expert grupal, a més de tenir molts anys de professió era un excel.lent observador, peró l’exemple també ens assenyala que en aquest, com en molts altres casos, no és suficient que la persona en sápiga molt, sino també que posi les seves habilitats al servei de la vida. Un bon observador te una eina personal molt potent per a obtindre informació de primera ma sense haver de fer massa preguntes o cap ni una, peró segurament haurá de treballar l’astuc

Amor en tiempo de lucidez

Imagen
Ahora son mayores y tienen ya la mirada del paso de los años, vivieron mucho tiempo juntos y después decidieron separarse, pero la estima perdura y se consideran "familia". Cuando se conocieron eran jovenes y tenían hijos chicos, cada uno con su respectiva pareja. Un amor fulminante los atravesó y coincidió que el momento político del país los obligó a buscar refugio en otra geografía. Se encontraron generacional, profesional, psicologicamente y en el amor. Pero junto a la aventura del amor, venia la distancia de sus respectivos hijos; la ausencia de noticias del país; el idioma nuevo de un pueblo que los acojía; el frío de otras latitudes; enfermedad; extrangería; falta de trabajo, aislamiento... Los animaba y unia tozudamente estar juntos, acompañarse y la libre comunión, pero también eran muchas y crueles las dificultades enfrentaban. Como dentro de la incoherencia humana, a veces se hace el mal que no se quiere y se deja de hacer el bien que se desea, empezaron a traici

Amor en temps de lucidesa

Imagen
Ara ja són grans i ambdos ténen la mirada del pas dels anys, van viure molt temps junts i després van decidir separar-se, però l'estima perdura i es consideren "familia". Quan es van conéixer eren joves i tenien fills, cadasqú amb la seva respectiva parella. Un amor fulminant els va travessar i va coincidir que el moment politic del país els obligava a fugir, cap una altra geografía. Van trobar-se generacionalment, professionalment, psicológicament i en estimar-se. Peró junt amb l’aventura de l’amor, venia la llunyania dels seus respectius fills; l'abséncia de noticies del país; l'idioma nou d’un poble que els acollia; el fred d’altres latituts; malaltia; extranjería; manca de feina, aïllament... Els encoratjava i unia tossudament estar junts, acompanyar-se i la lliure comunió, peró també éren moltes i cruentes les dificultats que a voltes els enfrontava. Com dins la incoherencia humana, de vegades es fa el mal que no es vol i es deixa de fer el bé que es desi

No hay derecho

Imagen
Es lamentable pero cierto que vivimos violentamente. Hacemos valiosos esfuerzos, con mucha frecuencia, por estar en paz y por hacer la paz, pero el estatus de la paz, la cultura de la paz es todavía un largo camino que la humanidad tiene que recorrer. Una prueba de ello es la falta de conciencia que tenemos de ello. Hay una fábula que habla de un lobo que explica a sus hijos su lucha constante entre ser bueno y delicado, suave y cariñoso, o ser malo, agresivo, irreflexivo e inconsecuente. Cuando sus hijos le preguntan quien de los dos gana la pelea, el lobo les responde: “aquel a quien yo alimento”. I así és!, entre un estilo de vida y otro, hay una elección continua, es una verdadera lucha, porque la inercia del estilo imperante es violenta, corrupta, mentirosa e individualista. La generalización no vale para los casos individuales de personas e instituciones que hacen grandes esfuerzos por aportar a la convivencia y a la existencia del Reino en la tierra; la generalización vale p

No hi ha dret

Imagen
Es lamentable peró cert que vivim violentament. Fem valuosos esforcos, amb molta feqüéncia, per a estar en pau i per a fer la pau, peró l’estat de la pau, la cultura de la pau és encara un llarg camí que la humanitat ha de recorrer. Una prova és que nos ens adonem. Hi ha una faula que parla d’un llop que explica als seus fills la seva lluita constant entre ser bo i delicat, suau i carinyós o ser dolent, agresiu, irreflexiu i inconsequent. Quan els seus fills li pregunten qui dels dos guanya, el llop els respon: “aquell que jo escullo”. Així és!, entre un estil de vida i un altre, hi ha una elecció continua, és una veritable lluita perque per inercia l’estil imperant és violent, corrupte, mentider i individual. La generalització no val per als casos individuals de persones i institucions que fan grans esforcos per a aportar a la convivencia i a la existencia del Regne a la terra, la generalització val per a mostrar que tenim por de ser sincers, honestos, transparents i justament gene

Espiritualidad de un bebé?

Imagen
Aurelio tiene un hijo de un año y siete meses, se llama Luis y es inquieto y risueño como la mayoría de los niños y niñas de esta edad. Camina, habla poco, pero lo entiende todo. Le gusta mucho jugar a esconderse y cuando lo encuentran se rie y se atarante tanto que hay que controlar que no se haga daño. Aurelio y la mamá de Luis han decidido no seguir juntos y el niño vive con la madre, cada vez que su papá va a buscarlo se tira a sus brazos y no lo deja por un buen rato, la despedida es un drama. Luis, aunque es chico, extraña mucho a su padre i le hace falta. Juana, que es prima de Luis tiene dos años y tres meses y se comunica con su tia, que vive lejos, por skype. La ha visto dos veces en persona, peró sabe perfectamente quies es y la reconoce cuando se conectan. Le explica cosas en su media lengua y le ha presentado a través de internet a todas sus muñecas, quienes son, ciertamente, su mundo. También coloca sus dibujos frente la pantalla para que la tia los vea, son garabatos

Espiritualitat d’un nadó

Imagen
L’Aureli te un fill d’un any i set mesos, es diu Lluis i es inquiet i rialler com la majoria dels nens i nenes d’aquesta edat. Ja camina, parla molt poc, peró ho enten tot. Li agrada molt jugar a amagar-se i quan el troven riu i s’atavala tant que s’ha de vigilar que no es faci mal. L’Aureli i la mare d’en Lluis han decidit no seguir junts i el nen viu amb la mare, cada cop que el seu pare va a buscar-lo se li tira als bracos i no el deixa per una bona estona, quan es despedeixen és un drama. En Lluis, tot i que és petit, trova a faltar molt a son pare. La Joana, que es cosina d’en Lluis te dos anys i tres mesos i es comunica amb la seva tieta, que viu lluny, per skype. L’ha vist dues vegades en persona, peró sap perfectament qui és i la reconeix quan es connecten. Li explica coses en la seva mitja llengua i li ha presentat totes les seves nines, que són, certament, el seu món. També li posa els seus dibuixos davant la pantalla per a que la tieta els vegi, són guixots que només ella